tag:blogger.com,1999:blog-2995492256320393568.post1429743964487384816..comments2024-03-18T10:02:44.566+01:00Comments on Onil en mi memoria: DOÑA PEPITA NAVARROJose Ramón Juan Alberohttp://www.blogger.com/profile/05761530160857143938noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-2995492256320393568.post-41569156625515634992024-03-18T01:10:55.490+01:002024-03-18T01:10:55.490+01:00Este texte el vaig publicar el dia dels mestres de...Este texte el vaig publicar el dia dels mestres de fa uns anys i parlava de doña Pepita, una de les millos memstres que vaig tindre.<br />Mi querida Doña Pepita<br />Donya Pepita va ser una mestra que vaig tenir de xicoteta. Era menuda i, com tots els mestres d'aquells anys, no més parlava castellà. Era de Madrid. <br />Donya Pepita era una persona amb molta cultura, o això em semblava a mi que em quedava fascinada escoltant les seues històries. Recorde aquella del llenyater del nord, que bevia molta llet i una vegada va ser capaç de matar amb les seues mans un enorme ós que li va atacar. <br />Donya Pepita ens ensenyava cançons... "tres hojitas madre tiene el árbole; ...quisiera ser tan alta como la luna ¡Ay! ¡Ay! Como la luna, como la luna..."<br />M'agradava molt dibuixar. Donya Pepita va aparèixer un dia en classe amb uns grans rectangles marrons de cartró pedra i els va penjar de les parets. Des de llavors va començar a pegar-hi els nostres dibuixos: què ens agradaria ser de majors, un homenatge a Disney que havia mort, les festes del poble,... Els mostrava molt orgullosa a les visiten que entraven en classe, "mire usted qué bien dibujan mis niñas". <br />Alguna volta ens va convidar a la seua casa a berenar, el dia del seu sant. Entre altres coses, ens oferia galetes amb mantega i amb melmelada. M'hauria agradat menjar-me un plat sencer però Doña Pepita ja havia aconseguit que fora una xiqueta respectuosa. Mentre escric aquestes línies m'arriba a la memòria aquell sabor tan particular de les galetes maría, llàstima no tindre ningua a la mà. <br />Donya pepita era una dona molt educada i va fer el que va poder perquè nosaltres també ho forem, "he visto que alguna de vosotras cuando va por las aceras obliga a los mayores a bajarse a la calzada ¡Eso está mal! Mis niñas tienen que dar ejemplo y ceder el paso a las personas mayores". Encara que ara la persona major sóc jo, seguisc cedint el pas en creuar-me amb algú quan camine per les voreres. <br />No sé si és perquè sempre em va agradar anar a l'escola però des que puc recordar he sentit un profund respecte per les meues mestres, i també ho he continuat sentint al llarg de tots els meus anys d'estudi. Uns mestres han sigut millors que uns altres no però tots han contribuït d'alguna manera al fet que jo siga la persona que sóc i sempre els estaré agraïda. <br />Servisca aquest escrit com el meu modest però més sincer homenatge a totes les i els mestres i persones que han dedicat la seua vida a l'ensenyament.Mariatehttps://www.blogger.com/profile/02014537242642574779noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2995492256320393568.post-59022657861042281402023-03-09T22:20:11.361+01:002023-03-09T22:20:11.361+01:00Fue una buena maestra a la que queríamos y repetab...Fue una buena maestra a la que queríamos y repetabamos mucho.<br />Grasies J Ramón per recordarnos a estés persones tan vullgudes.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2995492256320393568.post-30068159614991344742023-03-09T17:38:03.925+01:002023-03-09T17:38:03.925+01:00Que recuerdos mas bonitos de nuestra infancia ,cua...Que recuerdos mas bonitos de nuestra infancia ,cuanta enseñanza nos aporto Dña.Pepita Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2995492256320393568.post-65301770754232086112023-03-09T04:36:06.720+01:002023-03-09T04:36:06.720+01:00Fue una gran mujer, cómo maestra y sobre todo com...Fue una gran mujer, cómo maestra y sobre todo como MADRE...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2995492256320393568.post-37243726679453155422023-03-08T15:57:41.088+01:002023-03-08T15:57:41.088+01:00¡¡¡Cuánto quise a doña Pepita y cuánto la querré s...¡¡¡Cuánto quise a doña Pepita y cuánto la querré siempre!!!<br />Fue una gran profesora, una mujer excepcional y ejemplar en todo.<br />Sigo dando gracias por haberla encontrado los últimos años de su vida en los que ella y yo compartimos cartas por correo, alguna visita y mucho amor.<br />¡MIL GRACIAS DOÑA PEPITA. APRENDÍ MUCHO DE USTED Y JAMÁS LA OLVIDARÉ!<br />Muchas gracias por haberme querido tanto, fue un amor correspondido. <br />¡¡¡UN ABRAZO ETERNO DOÑA PEPITA!!! <br /><br />-Gracias José Ramón por éste "Onil en mi memoria" tan especial para mí.Salu Ribera Ferrinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2995492256320393568.post-54429174419699563122023-03-08T13:54:44.760+01:002023-03-08T13:54:44.760+01:00Una gran maestra y una gran persona. Su entrega pa...Una gran maestra y una gran persona. Su entrega para dar a conocer a sus alumnas la cultura y los valores morales, fueron siempre admirables y dejaron huella en moltes colivenques. Gracias Doña PepitaAnonymousnoreply@blogger.com